Xiulet, brunzit o ronc a l’orella: què et diu el so
Els acúfens són un so que només sents tu, i precisament per això costa tant descriure’ls a la família, als amics o a un especialista en audició. En aquesta pàgina pots reproduir de manera segura i a volum baix els sis sons d’acúfens que es descriuen més sovint, perquè puguis assenyalar el que s’assembla més al teu.
Com sonen els acúfens? El so d’acúfens que es descriu més sovint és un xiulet agut, que normalment es percep entre 3,000 i 8,000 Hz. Altres descripcions habituals són xiuxiueig, brunzit, ronc, sons elèctrics o semblants als grills i, amb menys freqüència, un batec rítmic que palpita al ritme del cor.
Puc escoltar exemples d’acúfens? Sí. El simulador interactiu de més avall reprodueix pel teu dispositiu sis sons d’acúfens habituals a un volum baix i ajustable. Comença fluix, fes servir auriculars si vols més precisió i atura qualsevol so en el moment que sigui desagradable.
Com sonen realment els acúfens?
Els acúfens són la percepció d’un so sense cap font externa. És un senyal que es genera dins del sistema auditiu, no un soroll que entra a l’orella, de manera que en la majoria de casos ningú més no el pot sentir. La recerca descriu una gamma molt àmplia de sons percebuts, però hi predominen uns quants patrons.
El xiulet agut i el xiuxiueig són els que es descriuen més sovint i sovint s’associen a l’exposició al soroll o als canvis d’audició relacionats amb l’edat. Els brunzits i roncs més greus són menys habituals. Hi ha qui sent un sol to constant; altres senten una barreja de dos o tres sons que canvia segons el cansament, l’estrès o la cafeïna. Tots són variants del mateix fenomen de fons: els acúfens subjectius, que representen la gran majoria de casos.
Sentir una versió externa d’aquests sons és útil per dues raons pràctiques. Ajuda les persones properes a entendre amb què convius. I et dona un punt de partida per trobar la teva freqüència, el primer pas per triar sons d’emmascarament que coincideixin amb el teu to.
Escolta-ho tu mateix: 6 exemples interactius de sons d’acúfens
Xiulet agut
Un to constant i pur. El clàssic «iiiii» que molta gent nota després d’un concert o en una habitació silenciosa.
Xiulet molt agut
Un to més fi i més agut, a prop del límit superior de l’interval habitual dels acúfens. Sovint es descriu com un xiulet de tetera.
Xiuxiueig
Un so «ssss» o semblant a interferències en lloc d’un sol to. Freqüent juntament amb canvis d’audició a les freqüències agudes.
Brunzit
Un brunzit greu i aspre; sovint es compara amb un transformador, un fluorescent o una maquinària llunyana.
Ronc
Un ronc profund, semblant a un motor. Els acúfens de baixa freqüència són menys habituals, però estan ben documentats.
Grills / espetec elèctric
Un to agut que batega ràpidament, com grills o interferències elèctriques. Hi ha qui només el sent a la nit.
Batec pulsàtil: aquí no se simula
Hi ha qui sent un batec rítmic o un cop sord al ritme del cor. Aquest so no el simulem expressament. Els acúfens pulsàtils poden tenir causes físiques, de vegades vasculars, i sempre els ha d’avaluar un especialista. Si els teus acúfens bateguen al ritme del pols, demana hora al metge o a l’otorinolaringòleg; no ho resolguis pel teu compte amb una aplicació.
Cap exemple no coincidirà exactament amb els teus acúfens; la percepció és personal, i fins i tot el «mateix» so és diferent d’una persona a una altra. L’objectiu és la coincidència més propera, no una còpia perfecta. Si vols un número exacte en Hz per al teu to, la guia de la freqüència dels acúfens et guia per un escombratge de tons de dos minuts.
Xiulet, brunzit, ronc o xiuxiueig a l’orella: importa la diferència?
La paraula que fas servir és una descripció, no un diagnòstic. La recerca no ha trobat cap manera fiable de deduir la causa dels acúfens només pel so, i el mateix canvi de fons pot produir un xiulet en una persona i un xiuxiueig en una altra. Tot i així, apareixen uns quants patrons generals prou sovint perquè valgui la pena conèixer-los, si els tractes com a punt de partida per parlar amb un especialista i no com a conclusions.
Xiulet agut o xiuxiueig
El patró més habitual. Sovint es comenta juntament amb l’exposició al soroll i els canvis d’audició relacionats amb l’edat a les freqüències agudes, perquè el to sol ser a prop de la zona on l’audició és més feble.
Brunzit greu o ronc
Menys habitual. De vegades el descriuen persones amb canvis d’audició a les freqüències greus o problemes de l’orella mitjana. Si va acompanyat de sensació de plenitud a l’orella, audició fluctuant o mareig, l’ha de revisar un otorinolaringòleg.
Clics o espetecs
Uns clics rítmics que no segueixen el pols de vegades es relacionen amb petites contraccions dels músculs de l’orella mitjana o del paladar. De vegades també els sent la persona que fa l’exploració. Val la pena comentar-ho al metge.
Batec al ritme del cor
Els acúfens pulsàtils s’avaluen de manera diferent de tots els altres sons d’aquesta pàgina, perquè poden reflectir el flux de la sang a prop de l’orella. És l’única descripció que sempre hauria d’acabar amb una visita al metge.
Quins sons ha d’avaluar primer un especialista?
- Qualsevol acúfen que hagi començat de sobte o que se senti només en una orella
- Un batec, un cop sord o una pulsació al ritme del teu cor
- Acúfens amb pèrdua d’audició recent, vertigen, sensació de plenitud a l’orella o dolor
- Un so de clics que també senten altres persones
Tota la resta, és a dir, un xiulet, xiuxiueig, brunzit o ronc constant que fa temps que és estable, és el tipus d’acúfens amb què les eines de so ajuden a conviure. Els resultats individuals varien molt.
Els sis sons comparats
| So | Interval | Sovint es descriu com | Punt de partida per emmascarar |
|---|---|---|---|
| Xiulet | 3,000–8,000 Hz | «Iiiii», to pur, xiulet de tetera | Soroll blanc + to ajustat |
| Xiuxiueig | Banda ampla, amb predomini agut | Interferències, aire que s’escapa, «ssss» | Soroll blanc o rosa |
| Brunzit | 100–400 Hz, aspre | Transformador, fluorescent | Soroll marró, pluja |
| Ronc | Per sota de ~150 Hz | Motor, nevera | Soroll marró, sons ambientals greus |
| Grills / espetec | ~3,000–5,000 Hz, tremolós | Insectes, interferències elèctriques | Sons de la natura, bosc, soroll rosa |
| Batec pulsàtil | Rítmic, segueix el pols | El batec del cor a l’orella | Primer, avaluació d’un especialista |
Aquestes combinacions són punts de partida pràctics de la pràctica habitual d’emmascarament, no regles. La comoditat personal compta més que qualsevol categoria, i els resultats individuals varien molt. La guia dels colors del soroll explica per què el soroll blanc, el rosa i el marró coincideixen de manera diferent amb tons diferents.
Per què ajuda reconèixer el teu so
L’emmascarament funciona reduint el contrast entre els teus acúfens i l’entorn sonor que t’envolta. Un so d’emmascarament que coincideix amb l’interval del teu to pot sonar més fluix i tot i així suavitzar el xiulet, cosa que és important si el vols fer servir diverses hores al dia. Un so allunyat del teu to ha de sonar més fort per aconseguir el mateix efecte.
Conèixer el teu so també millora la comunicació. «Tinc acúfens» diu ben poc a un especialista en audició. «Un xiulet agut constant al voltant de 4,000 Hz a totes dues orelles» li dona alguna cosa amb què treballar. També ajuda a casa: quan fas escoltar l’exemple més proper a la teva parella, sovint és la primera vegada que entén com és per a tu a les 3 de la matinada.
Aquesta és la lògica de la funció principal de l’aplicació: un to ajustat a la freqüència dels teus acúfens sona juntament amb soroll blanc, de manera que el teu cervell sent una versió externa del seu propi xiulet i pot començar a aprendre que no és una amenaça. Aquest procés, l’habituació, avança a poc a poc, i els resultats individuals varien molt. La guia de la teràpia sonora explica en detall com funciona.
Per què els acúfens semblen més forts a la nit
Sigui com sigui que sonin els teus acúfens durant el dia, en un dormitori silenciós gairebé sempre semblen més forts. És contrast, no empitjorament. Durant el dia, els sons de l’entorn competeixen amb el senyal intern. A la nit la competència desapareix i el xiulet omple tot l’espai sonor disponible.
La resposta pràctica és un enriquiment sonor suau abans de dormir: un so de fons discret que dona al cervell una altra cosa per processar mentre t’adorms. Un temporitzador de son amb apagada suau vol dir que el so fa la seva feina mentre t’adorms i no ha de sonar tota la nit. La guia Dormir amb acúfens ho reuneix tot en una rutina de nit completa.
Com començar aquesta mateixa nit
- Troba més amunt el so més proper al teu. Reprodueix els exemples a volum baix i apunta quin o quins dos et semblen més familiars. Amb aquesta precisió n’hi ha prou per començar.
- Troba el teu to a l’aplicació. Descarrega Tinnitus Relief App gratis; sense registre, sense compte. L’ajust guiat de 60 segons cobreix de 100 a 15,000 Hz, i el to ajustat sona juntament amb soroll blanc a la versió gratuïta.
- Fes-la servir allà on el silenci fa mal. Abans de dormir, a la feina en silenci, a les pauses entre trucades. L’aplicació continua sonant per sota de YouTube i altres aplicacions i amb la pantalla bloquejada, gratis per a tots els usuaris, i es reprèn sola després d’una trucada perquè l’alleujament no s’aturi quan la vida s’hi interposa.
Preguntes freqüents
Com sonen els acúfens per a la majoria de persones?
La descripció més habitual és un xiulet agut constant o un xiuxiueig, que normalment es percep entre 3,000 i 8,000 Hz. També es descriuen brunzits, roncs i sons semblants als grills. Dues persones amb acúfens rarament descriuen exactament el mateix so.
Un brunzit o un ronc a l’orella és el mateix que els acúfens?
Sí. Brunzit, ronc, xiuxiueig i xiulet són maneres com la gent descriu els acúfens, és a dir, la percepció d’un so sense font externa. La paraula que fas servir descriu l’altura i el caràcter del teu so, no una malaltia diferent. Un brunzit greu i un xiulet agut són el mateix fenomen a freqüències diferents.
Els altres poden sentir els meus acúfens?
En la majoria de casos, no. Els acúfens subjectius, més del 95% dels casos, es generen dins del sistema auditiu i no tenen cap so extern que es pugui captar. Una forma poc freqüent, anomenada acúfens objectius, de vegades també la pot sentir la persona que fa l’exploració, i l’avalua un especialista.
Per què el so dels meus acúfens canvia d’un dia a l’altre?
L’altura i la intensitat percebudes poden canviar segons el cansament, l’estrès, la cafeïna, l’exposició al soroll i fins i tot la postura. Les fluctuacions d’un dia a l’altre són habituals i normalment no són motiu de preocupació. Si el caràcter del so canvia de sobte i de manera marcada, comenta-ho a un professional sanitari.
És normal sentir més d’un so d’acúfens alhora?
Sí. Algunes persones descriuen dos o tres sons simultanis, per exemple un xiulet agut per sobre d’un xiuxiueig greu. Quan ajustis la freqüència per emmascarar, comença pel so més destacat i ocupa-te’n primer.
Com sonen els acúfens pulsàtils?
Els acúfens pulsàtils són un batec, un cop sord o un buf rítmic que batega al ritme del teu pols. A diferència dels sons simulats en aquesta pàgina, poden tenir causes físiques que cal descartar. Tothom qui senti el seu propi batec del cor a l’orella hauria d’anar a un especialista perquè l’avaluï.
Escoltar aquests exemples pot empitjorar els meus acúfens?
Al volum baix que fa servir el simulador, escoltar-los una estona curta es considera normalment segur per a la majoria de persones. Mantén el volum del dispositiu en un nivell còmode, atura qualsevol so desagradable i no reprodueixis els tons forts ni durant molta estona. Si escoltar-los empitjora els teus símptomes de manera repetida, para i consulta un especialista en audició.
Els meus acúfens són nous, sobtats o només en una orella: què he de fer?
Abans de fer servir cap aplicació o simulador, consulta un professional sanitari. Els acúfens nous, sobtats o unilaterals, sobretot amb pèrdua d’audició, mareig o dolor, necessiten una valoració mèdica ràpida per descartar malalties de fons. Les eines de so venen després d’aquest pas, no en lloc seu.
Continua llegint
- Guia dels colors del soroll: blanc, rosa i marró
- Per què em xiula de sobte una orella durant uns segons?
- Dormir amb acúfens
- Freqüència dels acúfens
Avís
Tinnitus Relief App no és un dispositiu mèdic i no diagnostica, tracta, cura ni prevé cap malaltia. Si els teus acúfens són nous, sobtats, només en una orella o van acompanyats de pèrdua d’audició, mareig o dolor, consulta un professional sanitari. Els resultats individuals varien molt.
Fonts
- Baguley D., McFerran D., Hall D. (2013). Tinnitus. The Lancet, 382(9904), 1600–1607.
- Langguth B., Kreuzer P.M., Kleinjung T., De Ridder D. (2013). Tinnitus: causes and clinical management. The Lancet Neurology, 12(9), 920–930.
- Sereda M. et al. (2018). Sound therapy (using amplification devices and/or sound generators) for tinnitus. Cochrane Database of Systematic Reviews, 12, CD013094. The review found no convincing evidence of superiority for any single sound therapy option.
- Tunkel D.E. et al. (2014). Clinical practice guideline: tinnitus. Otolaryngology–Head and Neck Surgery, 151(2 Suppl), S1–S40.
- Jastreboff P.J. (1990). Phantom auditory perception (tinnitus): mechanisms of generation and perception. Neuroscience Research, 8(4), 221–254.